La lingüística proporciona els coneixements que fan referència al llenguatge, eina indispensable per a la comunicació.

La logopèdia proporciona els coneixements per a la rehabilitació de les patologies, dels trastorns que sorgeixen en el desenvolupament del llenguatge, de la comunicació.

La lingüística, l’estudi del llenguatge, es realitza des de diferents perspectives. I una d’aquestes perspectives és la psicolingüística que “investiga el procés d’adquisició d’una llengua”.

La psicolingüística “estudia els processos de producció, percepció i comprensió de les expressions i també els mecanismes d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.”

Quan aquest procés d’adquisició es afectat per algun trastorn intervé la logopèdia com a disciplina terapèutica per a la correcció dels defectes del llenguatge.

En l’actualitat, l’estudi del llenguatge implica dues dimensions. D’una banda, el sistema o estructura de la llengua, i d’altra, les condicions del seu ús. Al costat de la lingüística estructural, existeix un altre concepte de llengua com instrument d’interacció social on la seva funció primària és la comunicació, la comunicació verbal (oral o escrit) i no verbal.